Mas allá de una clase de Marketing

Estos días he acabado por tercer año consecutivo la clases a mis alumnos de marketing de la universidad  URV de Tarragona. Este año como novedad a sido el primero donde he dado clases a unos alumnos Pequineses del master internacional de la universidad y que va dirigido a estos alumnos.

Soy consciente que a mis alumnos del Grado de FIC (Finanzas y contabilidad) , el marketing no es una de sus prioridades a priori. Pero desde nuestro departamento les intentamos dar otra visión de las empresas y de los mercados que pueda ser útil para su carrera profesional.

De todas formas, hay otros aspectos que yo me pongo como reto, y que creo que la universidades o profesores a veces olvidamos  y son importantes para que nuestros alumnos sean competitivos en el mercado de trabajo.

  • Por una parte, cualquier profesor debe saber que cada persona tiene un sistema distinto de aprendizaje. Somos divergentes, convergentes, analíticos o adaptativos. Yo intento que todos tengan las mismas oportunidades y por ello utilizo distintos sistemas para explicar los mismos conceptos.
  • La nueva situación geoestratégica y como influye en nuestras posibilidades laborales.
  • Método del caso o método Harvard… un sistema importante que creo que puede ser importante en futuros masters y formación internacional.
  • También comentamos el video de Steve Jobs en Standford… creo que tiene valores importantes para poder afrontar al vida de manera emprendedora.
  • Unos de los grande fracasos de las facultades de empresariales de este país , es la ridícula ratio de emprendedores que salen de sus facultades.
  • En la presentación de sus proyectos, es importante que aprendan metodología ( algo que les recalcamos durante la materia, que expongan en público y lo hagan con fluidez. Presentando sus nuevos productos , con método , pero también enfocados en el cliente.

En definitiva una serie de valores más allá de la materia de clase, que pueda servir para definir personas , que sean conscientes que su mayor activo son ellos mismos. Tampoco estoy seguro de conseguirlo… y es una lastima que este tipo de competencias , no estén integradas de manera transversal durante toda la carera… pero si sirve para que reflexionen un poco, me doy por satisfecho.

Hasta el próximo curso.

GCuadradoM

Conclusions pla 2022

Pla 2022

Doncs per ser justos, ja que no els vaig arribar a esmentar al anterior article, no vull oblidar-me dels dos grans professionals de La vola que son els que realment van treballar de valent el dia a dia i el buidatge de la informació , em refereixo a Eloi Montcada i la Judith Vila.

Després de tot el procés participatiu , passar pel comité avaluador i el procés de buidatge de la documentació les conclusions es van basar en els següents eixos:

1. Tarragona ciutat capital

L’any 2022 Tarragona ha de ser una ciutat ben connectada amb el seu territori, nacional i internacionalment. Amb el tramvia, el tren convencional i el d’alta velocitat, l’aeroport, el port amb el transport de persones i mercaderies i per carretera (amb l’eix Tarragona-Montblanc-Lleida-Odontosi).

Hem de ser una ciutat referent en els àmbits del patrimoni, el comerç, el turisme cultural, esportiu i de platges, la gastronomia relacionada amb la dieta mediterrània, i el creixement econòmic basat en la innovació i la recerca.

2. Tarragona, ciutat cohesionada

La ciutat del 2022 tindrà pols d’activitat a cadascuna de les zones, convertint cada barri en un centre específic (ciutat esportiva a ponent, ciutat de la música a llevant,…) A més tots els barris estaran connectats a través de corredors verds.

La ciutat estarà cohesionada a nivell social amb programes que afavoriran la igualtat d’oportunitats, el civisme, el sentiment de pertinença o la inserció laboral dels col·lectius en risc d’exclusió social.

3. Tarragona com a motor econòmic

El 2022 la ciutat estarà traient rendiment a totes les seves potencialitats: Turisme (cultural, esportiu, familiar , d’oci i platges), comerç, logística, química bàsica i aplicada, i la recerca. Es desenvoluparan programes per impulsar al màxim aquests sectors i generar ocupació. A més, es treballarà per garantir l’existència de treballadors qualificats per assumir la demanda de treball d’aquests sectors. Per altra banda, es potenciarà la creació d’empreses i la captació d’inversions.

4. Tarragona per la recerca i la innovació

La Tarragona del 2022 vol ser una ciutat immersa en la societat del coneixement. Per això s’enfortirà el paper de la URV com a pol d’innovació i competitivitat. Es fomentarà l’ús de les noves tecnologies i les empreses dedicades a l’economia verda i la innovació.

5. Tarragona per la cultura i l’educació

Al 2022 Tarragona serà una veritable ciutat educadora i es potenciarà la formació permanent i contínua a través del sistema reglat i de l’educació no formal. Es treballarà per aconseguir una societat multilingüe, on la ciutadania tingui un bon coneixement del català, el castellà i l’anglès, com a mínim. Hi haurà una bona xarxa d’equipaments i activitats culturals a l’abast de tota la ciutadania.

6. Tarragona per la qualitat de vida

La ciutat ha de ser referent en qualitat de vida i estil de vida mediterrani. Amb una bona qualitat ambiental i un patrimoni natural a l’abast de la ciutadania. Es desenvoluparan programes per ser una ciutat saludable a través de la pràctica de l’esport, la dieta mediterrània… La lluita contra el canvi climàtic, la promoció del transport públic, la creació d’entorns urbans saludables, o millorant la sensibilització cívica i mediambiental de la ciutadania.

7.  Gestión eficient i participativa

El 2022 l’administració ha de ser més àgil i eficient en els seus processos i en l’atenció al ciutadà. A més, haurem d’estendre la cultura de la participació ciutadana a tots els nivells possibles. Per tot això, és imprescindible potenciar l’ús i aplicació de les noves tecnologies tant a l’administració com als canals de participació.

El Pla Tarragona 2022 és l’eina que marca el full de ruta de la ciutat pels propers anys. El Grup Impulsor està integrat per 18 representants de les entitats socials, econòmiques i veïnals més representatives de la ciutat. Així, hi tenen representació la CEPTA, l’AEQT, la PIMEC, l’Associació Hotelera de Tarragona, la URV, CCOO i UGT, la Subdelegació del Govern, la Delegació del Govern de la Generalitat, l’Autoritat Portuària, els quatre grups municipals amb representació a l’Ajuntament (PSC, CiU, PP i ERC) i les tres federacions veïnals de Tarragona. Aquest grup ha estat l’encarregat de validar la documentació i el pla de treball resultant del procés de participació i elaboració del Pla.

Quin i com és el seguiment que es vol fer d’aquest pla?

 La veritat és que encara que no ha estat públic, el pla 2022 no s’ha quedat a un calaix… tot el pla d’actuació de l’ajuntament de Tarragona esta basat en el eixos.

També el pla estratègic del 2017 , del pla smart cities i del desenvolupament de la marca de ciutat , estan basats en un 100% en aquest document i les seves conclusions.

La idea inicial , era crear una oficina d’avaluació i seguiment, la crisis ens ha obligat a ser més creatius… i el 50% de les accions del pla 2022 esta integrades al pla del 2017.. el que suposa un seguiment exhaustiu i evacuatiu de les seves accions.

En un futur post us explicaré els eixos en que es basa la marca ciutat de Tarragona i el pla estratègic dels Jocs del mediterrani.

Però lo veritablement important , en tots aquest plant es crear indicadors eficients i poder-los avaluar… en la meva opinió la manca de gestió i d’us d’aquestes eines per part dels directius catalans i espanyols , han provocat la nostra baixa productivitat….

Salutacions

@GCuadradoM

foto agafada del concurs mirades de Tarragona (Dani Seró)

AFILAR LA SIERRA

Ha vuelto a caer en mis manos uno de aquellos libros que tuve que leer durante mi época de estudiante y que he de reconocer que me gustó bastante y que en aquella época , me introdujo en términos ahora están de moda. “7 hábitos de la gente realmente efectiva”

Este libro, publicado en 1989, hay que situarlo en su debido contexto…. Surge tras el desinflamiento del devorador modelo yuppie de los 80, donde empiezan a surgir mucho libros de auto ayuda , y después de unos años 80, donde la moda era el managing compulsivo y la dedicación exclusiva al trabajo, Stephen R Covey combina, el managing, con el coaching y aspectos espirituales ( también muy típicos de algunos escritores americanos)

En resumen los 7 hábitos que promueve el libro se basan en escuchar a la gente y comprenderla, como unos hábitos basados en valores, no en rutinas. Intenta ir un paso más allá de donde llegan otros, no quedándose únicamente en dar técnicas de gestión del tiempo serían en resumen.

1.   Ser proactivo. (capacidad de ponerse en el lugar del otro)

Una persona proactiva es guiada por sus propios valores, a diferencia de la persona reactiva, quien entrega el control sobres sus decisiones, dejando que el comportamiento y las opiniones de los demás le digan cómo se deben sentir.

2.   Tener un fin en mente
(como elemento para marcarse  objetivos)

El liderazgo implica concentrarse en la pregunta “¿qué quiero lograr?”, a diferencia de la gerencia que se basa en “¿cuál es la mejor forma de lograr lo que quiero?”. El hábito 2 cubre el: “qué quiero lograr” (liderazgo), y el 3 el: “cuál es la mejor forma” (gerencia).

3.   Lo primero es lo primero
 (capacidad de gestionar el tiempo y de priorizar).

El hábito 3 nos lleva al campo del manejo del tiempo. Para ser realmente efectivo, es necesario organizar su tiempo alrededor de sus prioridades. Considere la siguiente matriz, que toma en cuenta dos factores:
1) Importancia: qué tan crítica es una actividad para su misión y sus valores, y 2) Urgencia: qué tan insistentemente necesita de su atención.

4.   Pensar en ganar/ganar


El hábito 4 implica que ambas partes en cualquier acuerdo deben salir beneficiadas. Está basado en el paradigma según el cual la victoria de una persona no necesariamente ocurre a expensas de la derrota de otra. La alternativa a “ganar/ganar” es “perder/perder”. Si uno gana y otro pierde, ninguno de los dos obtiene la confianza y lealtad del otro a largo plazo. Es decir, usted puede ganar haciendo a la otra parte perder, pero eso afectará la próxima negociación.

5.   Comprender antes de ser comprendido.

Escuchar con empatía es una herramienta muy poderosa, le proporciona información precisa con la cual trabajar. En lugar de filtrar lo que dice la persona a través del filtro con el cual usted ve el mundo, tiene que entender cómo la otra persona lo ve.

 6.   Sinergizar


Sinergia significa que el todo es más que la suma de sus partes. El hábito de sinergizar implica entonces la cooperación creativa y el trabajo en equipo.

 7.   Afilar la sierra

Es el hábito de la auto-renovación, el mantenimiento básico    necesario para mantener los hábitos restantes funcionando adecuadamente. Afilar la sierra implica idear un programa balanceado, sistémico, para la auto-renovación en cuatro áreas fundamentales.

1) Dimensión física: incluye ejercicio físico, nutrición y manejo del Stress.

2) Dimensión espiritual: renovar su compromiso con sus valores (del hábito, o inmersión en música, literatura, o naturaleza.

3) Dimensión mental: su mente se “afila” a través de actividades como lectura, escritura y planificación.

4) Dimensión social/emocional: enfocarse en los hábitos 4, 5 y 6, utilizándolos en las interacciones diarias con los demás.

Saludos

@GCuadradoM

El llegat més enllà dels Jocs Mediterranis

 

La cita és l’any 2017. Tarragona es prepara per viure d’aquí a quatre anys els Jocs Mediterranis, “els millors jocs de la història”, segons l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Aquestes paraules són tota una declaració d’intencions. I és que més enllà de l’esdeveniment esportiu, els Jocs Mediterranis són una oportunitat en un mar de crisi per situar Tarragona al mapa,  per transformar el territori en termes de sostenibilitat i eficiència i per donar noves oportunitats a les persones i empreses de l’àrea.

Seran 10 dies de màxima competició, del 30 de juny al 9 de juliol, però també una important injecció econòmica per a la zona. En concret, els estudis d’impacte amb els quals treballa l’organització apunten a un increment del PIB, en valor brut afegit, de l’1,7%, així com la creació d’aproximadament 11.000 nous llocs de treball directes i indirectes.

S’espera l’arribada de més de 4.000 atletes, 1.000 jutges i àrbitres, representants de federacions esportives i comitès olímpics de 24 països, tots amb els seus acompanyants. A la pràctica, això representarà al voltant de 100.000 pernoctacions durant els 10 dies de competició. A més a més de l’impuls econòmic, això suposa convertir-se en aparador per uns dies de la marca Tarragona. Segons el tinent d’alcalde de Tarragona i comissionat dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, “després de la declaració del nostre patrimoni romà com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, els Jocs Mediterranis són la millor oportunitat que tenim per potenciar la marca Tarragona, per demostrar al món que fem les coses bé i perquè els visitants es converteixin en els nostres millors prescriptors”.

La inversió necessària

Per fer les coses bé de moment es necessiten uns 100 milions d’euros, dels quals entre 45 i 50 milions aniran destinats a la construcció i renovació de les instal·lacions esportives, mentre que la resta es dedicarà a finançar l’organització dels jocs.

La conjuntura econòmica obliga a la sostenibilitat. “No volem grans construccions que l’endemà dels jocs quedin sobredimensionades pel territori”, afirma Javier Villamayor, “sinó pensar bé cada pas que hem de donar en termes de sostenibilitat  i eficiència, de tal manera que un cop finalitzats els Jocs Mediterranis, se’n pugui fer un ús racional”.

En concret, els tres principals equipaments que s’enduran el gruix de la inversió inclouen la construcció d’un Palau d’Esports amb capacitat per a 5.000 espectadors, la construcció d’un nova piscina olímpica i la profunda remodelació de l’actual estadi del barri de Camp Clar de Tarragona. Totes tres instal·lacions s’ubicaran en aquest barri formant l’anomenada Anella Mediterrània.

¿Com es finançarà tot això? El Comitè Organitzador ho té clar. El 75% de les despeses d’organització ha d’arribar de patrocinadors privats, mentre que la inversió anirà a càrrec de les administracions públiques. Els acords estableixen que Estat, Generalitat i Ajuntament contribuiran per igual i es faran càrrec d’una de les tres grans instal·lacions necessàries. Per altra banda, i per promoure la inversió privada, els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 hauran d’incloure els Jocs com una Activitat Prioritària de Mecenatge, cosa que permetrà als patrocinadors beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’IRPF. A més a més, els anys 2015, 2016 i 2017 els Jocs Mediterranis tindran l’etiqueta d’Esdeveniment Excepcional d’Interès Públic.

El llegat: una ciutat intel·ligent i participativa

I l’endemà de la cerimònia de clausura, què? Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 són molt més que un esdeveniment esportiu, són un projecte de ciutat que vol deixar un important llegat al territori. Les noves instal·lacions se sustentaran en fonaments de sostenibilitat, noves tecnologies i respecte per al medi ambient. A la vegada, s’establiran les relacions necessàries perquè les empreses del complex industrial tarragoní puguin projectar-se internacionalment i per establir un flux d’intercanvi d’informació bidireccional entre recerca (Universitat) i innovació (Empreses).

Tarragona ha iniciat el camí cap a un futur Smart, una ciutat intel·ligent on els recursos s’aprofiten al màxim per aconseguir una ciutat més eficient i cohesionada socialment i urbanísticament, una Smart City. Prova d’això és el ja inaugurat Jardí Vertical de l’Smart Parc Tabacalera, el més gran d’Europa, dissenyat per permetre l’eliminació de residus i la reducció de la pol·lució, erigint-se com el nou pulmó de la ciutat.

Per altra banda, els Jocs Mediterranis seran motor d’un gran moviment participatiu. Només en concepte de voluntariat es mobilitzaran unes 3.500 persones que, com subratlla Javier Villamayor “rebran una important formació que podran aprofitar per al seu desenvolupament personal i professional”. La màxima participació de la ciutadania, la implicació, el consens de les persones i els agents socials, econòmics i polítics formen part, també, del llegat dels Jocs i de la Tarragona del futur.

La transferència de know how entre instititucions, ciutadania, universitat i empreses permetrà, deixar un llegat de coneixement que en farà ciutadans , empreses i un territori ,en definitiva, més competitiu.

Tot això quedarà vehiculat per la fundació Tarragona Mediterranean Smart City.

Tal i com conclou Javier Villamayor, “Tarragona vol aprofitar aquesta transferència de coneixement  com un llegat pels ciutadans i les empreses del territori”.

(Article redactat per l’equip de comunicació del JJMM 2017 per diferents materials comunicatius)

Xarxes socials (una mirada estratègica)

El passat dijous vaig ser convidat la II Jornada de Comunicació Local 2.0 , que es feia a Altafulla i estava organitzada per @JordiSalvat.

En ella van impartir un parell de ponències grans professionals de les xarxes com @Victor puig i @nuriaescalona.

La meva participació era a la taula rodona per parlar de les xarxes socials en les que creiem que havia d’estar un ajuntament amb companys com @xfhndrich, @AlbertJansa, @CarlesGG i moderats per la presidenta del col·legi de periodistes @Parasanga.

Alguns em van demanar que els hi passes en 4 notes una mica la estructura de com havien enfocat estratègicament la acció en les xarxes a l’ajuntament de Tarragona. D’això d’aquest post.

L’ajuntament de Tarragona ha donat un salt molt gran en quan a xarxes socials en els darrers dos anys ( tot gràcies al equip de comunicació i mes específicament a gent com El Barto, la Cinta, la Eloina, la Oxi, la Mireia… i un llarg etc… de persones que es prenen la feina amb molta passió , dedicació i el que és me important, es paren a pensar de tant en tant per agafar distancia i ser d’una gran eficiència en la seva feina.)

L’ajuntament de Tarragona no veu les xarxes com un element de comunicació ( exclusivament). ¿ Comuniquen?, es clar que sí… però mai per si soles… també comunica una foto, un missatge, una resposta, o qualsevol funcionari de l’administració.

El que per nosaltres és important és entendre les xarxes com quelcom més i d’aquesta manera aprofitar les.

  • Les xarxes socials han estat emprades en diversos sectors
  • La comunicació, sobre tot periodistes que suposen el 90% del sector.
  • Publicitat i Màrqueting
    • Per fer campanyes molt virals i de baix cost
    • Estratègic ( un dels elements on jo crec que es pot treure mes potencial)
    • Polítics
      • Europeus ( s’han limitat ha comunicar)
      • Americans ( han treballats molt més la segmentació)
      • Cultura

Sobre tot per elements participatius.

Quan vaig agafar aquesta responsabilitat encara vivíem en el moment de la bombolla dels social medià, i per tot l’ajuntament cada departament tenia xarxes inconnexes que donaven resultats incerts i dispars… la meva antecessora ja havia donat els primers passos per ficar fil a l’agulla, però no va poder acabar la tasca i va caure en les meves mans.

Per mi en aquest aspecte es fer que tots els instrument toquin la mateixa melodia i per això s’ha de fer un anàlisi de les oportunitats i els riscos que tenen les xarxes socials.

1.    Les xarxes socials: oportunitats i riscos per a l’administració pública

  

Oportunitats:

 

  • L’atenció al públic i la participació ciutadana: conèixer l’opinió i les inquietuds ciutadanes, interactuar i donar resposta, més fàcil que mai
  • Una eina per millorar la gestió diària de l’Ajuntament gràcies a la implicació ciutadana (exemples: avisos de desperfectes)
  • Una manera de millorar la imatge i la reputació de l’Ajuntament
  • Possibilitat de llençar campanyes a baix cost (important en temps de crisi): virilitat i nous formats.
  • Augmentar la transparència: l’acció municipal detallada diàriament
  • Promoció de la ciutat i de la marca-ciutat
  • La comunicació de crisi: possibilitat de gestionar-la en temps real i en contacte directe amb el ciutadà (sense intermediaris)
  • La segmentació: els canals 2.0 permeten una enorme fragmentació de públics, cosa que permet arribar-hi directament
  • La visibilitat: a través de les xarxes s’aconsegueix més visites a la web i als continguts propis.
  • Gestió estratègica i comportament
  • Participació i dinamització ( sobre tot en cultura)

Riscos:

  • La capacitat de resposta: no sempre es pot gestionar al moment i de la forma més satisfactòria i això pot generar frustració en els usuaris
  • La immediatesa i la virilitat multipliquen els efectes dels errors (sobreexposició)
  • El risc de politització: certa confusió entre els perfils polítics i institucionals
  • Expectatives dels usuaris massa altes / confusió sobre competències: demandes que no sempre es poden resoldre des de l’administració
  • Possibilitat de dispersió, descoordinació i incoherència si no existeixen protocols, a causa de la multiplicació de comptes a les diferents xarxes socials que poden estar gestionats per diferents departaments
  • Poca consciència de la complexitat de les xarxes socials i de la necessitat de professionals per gestionar-les.

2.    Primeres conclusions.

 Un cop analitzat tot els potencials, i veient els passos als que estratègicament podia arribar a assolir Tarragona .

Des del departament interpretem les xarxes socials com.

  • Un element comunicatiu ( si, però no es l’element essencial , si el relat no es sòlid i les xarxes no donen suport a cada relat no serveix de res)… és un element més.
  • Relat (es essencial que tothom sàpiga quins son els diferents relats)
  • Campanyes a baix cost
  • Com a mitja de interacció ( essencial, no es pot utilitzar les xarxes social si darrera no hi a un sistema de resposta ràpid i directa) i encara més important, no serveix de res si no monitoritzes constantment els resultats per tal de treure conclusions.
  • Participació i dinamització (sobre tot ha funcionat mot bé en l’àrea de cultura)
  • Capacitat de segmentar.
  • Accions atractives
  • Resposta dins i fora de les xarxes.
  • Comunicació transversal
  • Gestió estratègica ( si no som capaços de gestionar la informació de que disposem , estem perdent oportunitats!!!!) si no monitoritzes, pots comunicar i respondre al ciutadà…. però no estàs entenen el que t’està dient i com reacciona

3.    Gestió diària que ha de tenir el departament: circuits i protocols.

 

  • Un departament dins de l’Ajuntament amb la responsabilitat de dirigir i coordinar la presència a les xarxes de l’Ajuntament
  • Equip que gestiona els diferents canals: comunit managers per departaments
  • Circuit intern de resposta (a través de l’alcaldia, per accedir a tots els departaments)
  • Cada canal de departament/temàtic és referent en el seu àmbit i el canal propi de l’Ajuntament és el referent i portaveu de la institució. És important la designació de portaveus en cas de crisi.

4.    A la hora que generar una xarxa ens hem de fer nos una sèrie de preguntes.

Que?  Qui? A Qui? Com? Quan?

  • Entendre que les acció en xarxa son alguna cosa més que un sistema de comunicació… si això no ho tens clar en algun moment has de torna endarrere.
  • Cada xarxa es una eina especifica en funció del que vols fer ( cultura)… tens clar a quin públic t’estàs dirigint i per que serveix? .
  • Marcat objectius (quin es l’objectiu de un facebook, el pots mesurar? És el teu públic objectiu? Realment vols estar? Pots treure conclusions de la interacció mitjançant aquesta xarxa? Aquesta informació es aplicable i pot millorar els teus objectius? .
  • Pensa que assumeixes riscos. Pensa que t’estàs exposant. Estes disposat? Estes Preparat?.
  • Ten un relat clar? Tens un protocol de gestió de crisi? Controles qui porta les xarxes?
  • Tens un manual de gestió centralitzat.
  • Tens Indicadors i objectius? Pots mesurar la teva reputació a les xarxes?
  • Has creat protocol de crisis i un sistema de resposta ( això son persones… és el  mes important)
  • Tens una web , que sigui l’element bàsic on es suporta tota la teva estratègia?

5.    Estil, enfocament, posicionament i relat de ciutat.

 

Com heu pogut veure al llarg d’aquest blog, la meva obsessió és el relat. El meu estil de direcció sempre a estat , per una banda definir entre tots els objectius i les regles del joc. Per una altra confiar molt  en l’autonomia i la creativitat dels equips. Únicament controlant que no ens esbiaixeissim dels objectius i redefinint-los en conjunt.

Les xarxes socials no podrien ser menys a l’hora que reforçar el relat i la marca de ciutat.

  • El posicionament del perfil propi de l’Ajuntament (TGNAjuntament) a les xarxes és el d’un perfil institucional i el seu enfocament és el de donar informació, servei i resposta.
  • Els altres canals de l’Ajuntament segueixen estratègies i accions específiques en funció dels seus objectius (crear comunitats, difondre iniciatives ciutadanes…) i públics.
  • Depenent d’aquesta estratègia, el to canvia substancialment i és perfectament compatible utilitzar diferents tons i registres en cada canal (Joventut o Turisme són molt diferents de l’Ajuntament o Mobilitat), sempre que hi hagi coordinació i no es donin missatges discordants o incoherents.

6.    Diferents xarxes per a diferents necessitats: l’especialització

 

  • Abans d’obrir un perfil cal conèixer les característiques de les xarxes socials, on és el teu públic i que gestionar molts perfils diferents implica una dificultat. En definitiva: conèixer els límits i entendre que ser multi plataforma ha d’estar supeditat a l’efectivitat i idoneïtat dels canals per als nostres objectius.

Exemples:

  • Vols obrir un Youtube. Generes contingut audiovisual?
  • Vols obrir un Google+. Saps si el teu públic el trobaràs allà i si pots realment crear una comunitat?
  • Vols obrir un twitter. Tindràs capacitat de gestionar-lo? (Immediatesa i capacitat de reacció)
  • Vols obrir un Pinterest: El teu públic realment el trobaràs allà? Tens continguts per omplir-lo?

7.    Accions a les xarxes: següent fase un cop hem tingut tot l ‘anterior clar.

  • Segmenta amb qui vols actuar i protocol·litza com vols comunicar
  • Aplicacions de servei ( saltat els mitjans de comunicació).

Aquest ha estat un dels nostres casos d’èxit, fer aplicacions de servei amb resultats espectaculars.

En el cas de la nostra agenda cultural , aquest son els resultats

  • Mes de 8500 descarregues
  • S’ha aconseguit donar un tomb a la imatge de que a la ciutat no hi havia prou cultura amb un element que ho concentra tot.
  • Poder comunicar-nos directament amb el ciutadà mitjançant el mòbil.
  • Clarificar indicadors i fes campanyes que pensionin i et fiquin a prova.
  • Crisis controlades
    • aconseguir ser TT
  • Monitoritzar .

 8.    La monitorització dels comptes: com analitza l’Ajuntament la presència a la web 2.0

  • Monitoritzar les xarxes s’afegeix als estudis d’opinió tradicionals (enquestes) per conèixer de manera efectiva (i amb l’avantatge d’un cost inferior) diferents aspectes com ara l’opinió pública, la percepció ciutadana respecte de l’acció municipal, la presència de la teva marca… És a dir: conèixer i escoltar per poder adequar les teves polítiques comunicatives.
  • Alguns dels aspectes que s’analitzen amb les eines que utilitza l’Ajuntament són: índex d’interacció, abast i repercussió de les publicacions, sentiment (positiu, negatiu, neutre)…

9.    El futur: cap a on anem

  • Cap a una comunicació més social: informació i servei, però també participació ciutadana en la gestió pública i participació municipal en la vida social i cultural de la ciutat.
  • Anem cap a una comunicació massiva però a la vegada personalitzada i directa, sense intermediaris, entre el ciutadà i l’administració

10. Conclusions i recomanacions a partir de la nostra experiència

  • Conèixer bé les característiques de cada xarxa abans d’obrir el teu canal
  • Adaptar el missatge i el to a aquestes característiques, però també a la temàtica i naturalesa de la institució i o el departament que representen
  • Diferents xarxes sí, però sempre coordinades i en consonància: la importància de formar un equip relat.
  • Detectar el teu públic potencial i anar-lo a buscar
  • Fomentar el diàleg constructiu amb el ciutadà: defugir polèmiques i enfrontaments
  • Analitzar l’impacte per adequar el missatge: la monitorització ha de servir per millorar la comunicació
  • Protocol·litza, i no donis passos a mitges.
  • Monitoritza , gestiona les dades I ficat objectius

En aquest pots vull agrair la Feina feta per la Eloína i la Mireia, pels documents que em van preparar per la xerrada i que també formen gran part d’aquest post.

Salutacions @GCuadradoM

Is the beginning

Estos días desde la fundación Tarragona Smart City ,hemos estrenado un video-presentación que ha tenido notable éxito en la redes sociales.

Matizo el concepto de presentación, ya que este video esta pensado como eso, no como un anuncio o espot.

Desde el equipo de la fundación y el de Marketing del 2017 , habíamos detectado que explicar el proyecto , en el que se conjugaba los juegos del mediterraneo con el concepto de las Smart cities era largo de explicar y costaba contextualizar.

Así que decidimos trabajar un relato de unos 5 minutos en soporte audiovisual, y que estuviese basado en varios ejes.

  • Un relato de no más de 5 minutos , con un soporte audiovisual moderno y que estuviese dirigido a un publico del entorno empresarial y universitario.
  • Que explicase el relato de cómo los juegos mediterráneos, evolucionan desde un proyecto únicamente deportivo y urbanístico a un proyecto de ciudad más conceptual y de transferencia de conocimiento. Como ya he explicado en alguna ocasión todo nace del plan estratégico de ciudad.
  • Con un lenguaje entendedor y con ejemplos, de que significa el concepto Smart
  • Que reforzase los elementos de la marca de ciudad.(patrimonio, cultura, gastronomía…)

En el aspecto de marca, podría hablar largo y tendido. Últimamente veo artículos hablando de la marca Tarragona.

Desde el ayuntamiento, ya hace mas de tres años que se trabaja con mucha profundidad estos aspectos.

Yo soy de los que piensa que las marcas las hacen los propios habitantes de la ciudad.. la administración simplemente invierten en aquellos elementos de la marca  donde podemos destacar y trabajan para cerrar el relato.

Siempre nos quedamos con los aspectos de la marca que captan los turistas o visitantes, pero no podemos olvidar a los propios ciudadanos , las empresas e inversores.

Todos los departamentos del ayuntamiento tienen claros los ejes comunicativos y de valor de marca….

  • Mediterraneidad ( que implica gastronomía, cultura)
    • Concurs de Castells
    • Santa tecla
    • Feel Vermut
    • Dieta mediterranea
    • DO Tarragona ( vino)
    • Vida en las plazas.
  • Calidad De Vida
    • Apuesta por los servicios sociales
    • Actividad de calle y plazas
    • Deporte (2017)
    • La luz y playas de Tarragona
  • Universidad e Industria/capital Humano
    • URV
    • Proyecto Smart
    • Desarrollo de start-ups
  • Patrimonio ( des de el punto de vista de una ciudad de historia viva).Tarraco Viva
    • Ciudades Patrimonio
    • Recreación turística en verano

Sin lugar a dudas el proyecto Tarragona Smart Mediterranean City, puede llegar a ser, gracias a los juegos del mediterraneo… el elemento catalizador y diferenciador de nuestra marca de ciudad y que nos haga destacar a medio largo plazo.

Os dejo con el video, ya que una imagen vales que 1000 palabras.

Saludos.

@GCuadradoM

Nadal Tarragona 2013

Bueno ja han passat uns quants des de la campanya de Nadal, però no vola deixar d’aprofitar per fer un post per parlar de la campanya dels botiguers de Tarragona que vam impulsar aquestes festes.

Com a responsable d’un ajuntament , no m’agrada abusar de elements de Street màrqueting per què sempre poden generar certa polèmica i solament els utilitzem aquests tipus quan son campanyes no excessivament massives  i en accions a les xarxes socials (sobre tot a nivell cultural) . Amb això no vull dir que no sigui favorable a aquestes campanyes, mes be al contrari, però una institució a de ser summament prudent amb aquestes coses.

En aquest cas,  es va voler continuar amb la dinàmica de l’any anterior… en moments de crisi traslladar missatges positius.

La inspiració d’aquesta campanya sorgeix després de veure un cartell amb la paraula bancs dins una paperera…. Aquella imatge ens va semblar amb molta força… després de donar tombs en aquest vídeo on veureu un resum.

GCuadradoM

#FANDETGN

#FANDETGN

Como ya he comentado en distintos posts, Tarragona se ha convertido en una de las ciudades con mejor posicionamiento de marca en la red, si lo planteamos en función al numero de habitantes y su impacto en las redes sociales.

El ayuntamiento esta haciendo una apuesta decidida en este sentido, por impulsar el posicionamiento de marca en la red y favorecer la acción ciudadana en ese sentido. Lo cual a nuestro entender es esencial en esta estrategia.

En los últimos años los creadores la cultura y la ciudades, han ido perdiendo espacios donde poder mostrarse.

Esto nosotros lo hemos visto como una oportunidad y hemos lanzado a los Tarragonins y las Tarragoninas a hacer propuestas , ha participar y a ser protagonistas en la estrategia de poner a Tarragona en un lugar destacado.

Los ejes mas destacados para estas acciones de Marca en las redes, sobre todo son la cultura el turismo y el patrimonio ( que suelen ser mas atractivos para la participación) aunque la administración no debe olvidar otros elementos importantes para la marca como la industria, universidad , el conocimiento, etc.…

Una de nuestras últimas campañas es #FANDETGN Una campaña participativa que consta de distintos elementos y donde el eje central son los ciudadanos·

SALUDOS

Cas d’èxit de gestió de xarxes socials: @TGNAjuntament

Os adjunto un articulo sobre el trabajo desarrollado por el Ayuntamiento de Tarragona y que estamos llevando desde comunicación corporativa, que ha realizado para su blog Patxi Castillo, un consultor experto en marketing , habilidades directivas y estrategia comercial…. podéis encontrar artículos interesantes en www.valorkaizen.cat así como los servicios profesionales que desarrolla.

Un saludo @GCuadradoM

Cas d’èxit de gestió de xarxes socials: @TGNAjuntament

En el meu darrer article vaig explicar-te com construir una comunitat social d’èxit, i en aquest voldria exposar-te un cas d’èxit en gestió de xarxes socials, l’Ajuntament de Tarragona, que amb Gustavo Cuadrado al capdavant han aconseguit ser un dels perfils municipals més dinàmics de Catalunya. I com m’agrada que tot el que escric pugui ajudar-te, t’explicaré com l’Ajuntament de Tarragona ha aplicat els 9 Passos per a construir una comunitat social d’èxit.

Fa uns quants dies vaig tindre la ocasió de compartir una agradable conversa amb Gustavo Cuadrado, cap de Gabinet i Comunicació del ajuntament de Tarragona, on em va transmetre com s’ha modificat la gestió de la comunicació de forma Integrada en el consistori, i de quina forma s’ha remodelat l’administració de les xarxes socials, amb un doble objectiu molt clar, informar i connectar amb el ciutadà.

Per a completar el darrer article, tractaré d’explicar-te com l’Ajuntament de Tarragona (@TGNAjuntament) aplica els 9 passos que els ha permès construir una comunitat social d’èxit.

1.- Definició d’objectius

La gestió de Gustavo Cuadrado ha estat clau per a la definició dels objectius. Com ell mateix em comentava, l’ajuntament disposava de força perfils en diferents xarxes socials, però cadascun d’ells anava per lliure, sense rumb. La seva primera missió va ser definir un doble objectiu per a les xarxes socials municipals: informar de forma directe al ciutadà, i tractar de connectar-hi (Engagement).

2.- Tria el teu equip

Diferents tècnics municipals, i poc personal extern, conformen un equip dinàmic i que ha après atreballar de forma coordinada i autònoma, el que confereix un gran dinamisme als perfils socials. Per tant, la elecció de personal que s’ha especialitzat en uns determinats perfils o xarxes ha proporcionat una millor gestió dotant de gran definició a cadascun dels perfils.

3.- Desenvolupar la estratègia

Les ordes a l’equip són clares, pautes ben definides i molt concretes a seguir, marcant un rumb, però deixant llibertat de moviments.

4.- Capacita al teu equip

Com el mateix Gustavo m’explicava, les formacions conjuntes són freqüents, el que a més de capacitar a tot l’equip per igual, també permet la relació entre els diferents tècnics, compartir experiències, debatre postures, i consensuar maneres de treballar. Per tant, la formació compleix un doble objectiu, capacita i alhora crea equip (Team Building)

5.- Aprèn de la teva competència

El clar referent és la ciutat de Barcelona (@barcelona_cat), la marca número 1 en xarxes socials, no només a Catalunya, si no sent una de les més potents a nivell internacional. Tenint-la com a referent però mirant-la amb perspectiva, l’Ajuntament de Tarragona busca nodrir-se de perfils de la “competència”.

6.- Crear Valor

El doble objectiu és informar i connectar amb el ciutadà, i per tant, la generació de valor és evident. Convertir-se en un canal àgil i directe de participació ciutadana, d’informació en temps real.

7.- Comparteix el valor

No són poques les ocasions en que els diferents perfils socials del ajuntament, com@TGNMobilitat  @TGNCultura  @TGNTurisme  comparteixen informació generada o cocreada amb els usuaris. Per tant, la compartició de valor és clau, el que permet generar comunitat i reforçar els diferents perfils socials.

8.- Fomenta el creixement de la comunitat

Tot i que com abans deia la vocació de compartir valor és clara, en aquest punt si que he trobat una mancança que caldria reforçar, i que ve molt lligada amb el següent punt. La manca degestió de la informació generada i rebuda penso que dificulta la detecció d’influencers, o la correcta avaluació de les diferents accions de comunicació.

9.- Mesura i analitza

Com el propi Gustavo em va reconèixer, el gran punt feble de la gestió de les xarxes socials del ajuntament és la manca d’eines per a l’anàlisi i l’avaluació de les accions de comunicació, alhora que és el gran repte, la fita a assolir properament. Especialment, amb la vista posada al gran esdeveniment de Tarragona 2017. L’Ajuntament és conscient que li calen eines per a conèixer que està passant a la xarxa, com impacten les diferents campanyes, quina repercussió tenen les diferents accions, etc.

En definitiva, i com tu mateix podràs valorar si avalues els 9 punts tractats, la gestió de les comunitats socials per part del equip de Comunicació del Ajuntament és de notable, i serà d’excel·lent quan siguin capaços de recopilar, tractar, analitzar i avaluar la quantitat d’informació que generen i reben. Per tant, la assignatura pendent serà la gestió del Big Data i dels SocialCRM per a donar un millor servei al ciutadà, generant més valor afegit.

Seminari Citymarketing a Tarragona

El passats 6 i 7 de juny  vaig tenir l’orgull i honor de poder participar  al seminari de marca de Ciutat 2014, que va tenir lloc a Tarragona  a la sala d’actes de l’Antiga Audiència com a ponent. Enguany, en la seva cinquena edició, es va fer a Tarragona i la particiàció de  tretze conferenciants a donar a conèixer el valor de tenir un segell distintiu de ciutat i els potencials que per a això té la ciutat de Tarragona. Aquesta trobada va ser un punt d’inflexió en el treball de la marca de ciutat per situar-nos en l’àmbit professional i acadèmic del citymarketing.

El seminari va de servir, doncs, per generar idees al voltant de la gestió de la marca de la ciutat i també per aportar i compartir coneixement útil als diversos sectors econòmics i socials que d’alguna manera o altra estan implicats en la construcció de la marca Tarragona. Durant aquests dos dies Tarragona va esdevenir la capital del citymarketing de Catalunya i Espanya, gràcies als coneixements i experiència de ponents de primer nivell.

Segons la regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament, Patrícia Anton, “Tarragona ha d’aprofitar aquesta oportunitat mentre està desenvolupant el seu propi projecte de marca de ciutat des de fa dos anys”, amb la voluntat d’una banda de potenciar la identificació, implicació, l’autoestima i l’orgull de pertinença dels tarragonins i tarragonines; així com atraure i retenir els visitants i turistes”.

La meva ponencia va ser “El patrimoni com a motor d’innovació. La creació de la marca ciutat de Tarragona“ un resum de la gran feina que están fent tots els equips del ajuntament, Comunicació corporativa, Cultura, Turisme…..

us adjunto el programa http://marcaciutat.wordpress.com/programa-2014/

Així mateix un agraiment a Pau Canaleta , alma Matter d’aquestes jornades.

Tb us adjunto el video de la meva intervenció   http://vimeo.com/97919697

Salutacions @GCuadradoM