El llegat més enllà dels Jocs Mediterranis

 

La cita és l’any 2017. Tarragona es prepara per viure d’aquí a quatre anys els Jocs Mediterranis, “els millors jocs de la història”, segons l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Aquestes paraules són tota una declaració d’intencions. I és que més enllà de l’esdeveniment esportiu, els Jocs Mediterranis són una oportunitat en un mar de crisi per situar Tarragona al mapa,  per transformar el territori en termes de sostenibilitat i eficiència i per donar noves oportunitats a les persones i empreses de l’àrea.

Seran 10 dies de màxima competició, del 30 de juny al 9 de juliol, però també una important injecció econòmica per a la zona. En concret, els estudis d’impacte amb els quals treballa l’organització apunten a un increment del PIB, en valor brut afegit, de l’1,7%, així com la creació d’aproximadament 11.000 nous llocs de treball directes i indirectes.

S’espera l’arribada de més de 4.000 atletes, 1.000 jutges i àrbitres, representants de federacions esportives i comitès olímpics de 24 països, tots amb els seus acompanyants. A la pràctica, això representarà al voltant de 100.000 pernoctacions durant els 10 dies de competició. A més a més de l’impuls econòmic, això suposa convertir-se en aparador per uns dies de la marca Tarragona. Segons el tinent d’alcalde de Tarragona i comissionat dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, “després de la declaració del nostre patrimoni romà com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, els Jocs Mediterranis són la millor oportunitat que tenim per potenciar la marca Tarragona, per demostrar al món que fem les coses bé i perquè els visitants es converteixin en els nostres millors prescriptors”.

La inversió necessària

Per fer les coses bé de moment es necessiten uns 100 milions d’euros, dels quals entre 45 i 50 milions aniran destinats a la construcció i renovació de les instal·lacions esportives, mentre que la resta es dedicarà a finançar l’organització dels jocs.

La conjuntura econòmica obliga a la sostenibilitat. “No volem grans construccions que l’endemà dels jocs quedin sobredimensionades pel territori”, afirma Javier Villamayor, “sinó pensar bé cada pas que hem de donar en termes de sostenibilitat  i eficiència, de tal manera que un cop finalitzats els Jocs Mediterranis, se’n pugui fer un ús racional”.

En concret, els tres principals equipaments que s’enduran el gruix de la inversió inclouen la construcció d’un Palau d’Esports amb capacitat per a 5.000 espectadors, la construcció d’un nova piscina olímpica i la profunda remodelació de l’actual estadi del barri de Camp Clar de Tarragona. Totes tres instal·lacions s’ubicaran en aquest barri formant l’anomenada Anella Mediterrània.

¿Com es finançarà tot això? El Comitè Organitzador ho té clar. El 75% de les despeses d’organització ha d’arribar de patrocinadors privats, mentre que la inversió anirà a càrrec de les administracions públiques. Els acords estableixen que Estat, Generalitat i Ajuntament contribuiran per igual i es faran càrrec d’una de les tres grans instal·lacions necessàries. Per altra banda, i per promoure la inversió privada, els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 hauran d’incloure els Jocs com una Activitat Prioritària de Mecenatge, cosa que permetrà als patrocinadors beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’IRPF. A més a més, els anys 2015, 2016 i 2017 els Jocs Mediterranis tindran l’etiqueta d’Esdeveniment Excepcional d’Interès Públic.

El llegat: una ciutat intel·ligent i participativa

I l’endemà de la cerimònia de clausura, què? Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 són molt més que un esdeveniment esportiu, són un projecte de ciutat que vol deixar un important llegat al territori. Les noves instal·lacions se sustentaran en fonaments de sostenibilitat, noves tecnologies i respecte per al medi ambient. A la vegada, s’establiran les relacions necessàries perquè les empreses del complex industrial tarragoní puguin projectar-se internacionalment i per establir un flux d’intercanvi d’informació bidireccional entre recerca (Universitat) i innovació (Empreses).

Tarragona ha iniciat el camí cap a un futur Smart, una ciutat intel·ligent on els recursos s’aprofiten al màxim per aconseguir una ciutat més eficient i cohesionada socialment i urbanísticament, una Smart City. Prova d’això és el ja inaugurat Jardí Vertical de l’Smart Parc Tabacalera, el més gran d’Europa, dissenyat per permetre l’eliminació de residus i la reducció de la pol·lució, erigint-se com el nou pulmó de la ciutat.

Per altra banda, els Jocs Mediterranis seran motor d’un gran moviment participatiu. Només en concepte de voluntariat es mobilitzaran unes 3.500 persones que, com subratlla Javier Villamayor “rebran una important formació que podran aprofitar per al seu desenvolupament personal i professional”. La màxima participació de la ciutadania, la implicació, el consens de les persones i els agents socials, econòmics i polítics formen part, també, del llegat dels Jocs i de la Tarragona del futur.

La transferència de know how entre instititucions, ciutadania, universitat i empreses permetrà, deixar un llegat de coneixement que en farà ciutadans , empreses i un territori ,en definitiva, més competitiu.

Tot això quedarà vehiculat per la fundació Tarragona Mediterranean Smart City.

Tal i com conclou Javier Villamayor, “Tarragona vol aprofitar aquesta transferència de coneixement  com un llegat pels ciutadans i les empreses del territori”.

(Article redactat per l’equip de comunicació del JJMM 2017 per diferents materials comunicatius)

Seminari Citymarketing a Tarragona

El passats 6 i 7 de juny  vaig tenir l’orgull i honor de poder participar  al seminari de marca de Ciutat 2014, que va tenir lloc a Tarragona  a la sala d’actes de l’Antiga Audiència com a ponent. Enguany, en la seva cinquena edició, es va fer a Tarragona i la particiàció de  tretze conferenciants a donar a conèixer el valor de tenir un segell distintiu de ciutat i els potencials que per a això té la ciutat de Tarragona. Aquesta trobada va ser un punt d’inflexió en el treball de la marca de ciutat per situar-nos en l’àmbit professional i acadèmic del citymarketing.

El seminari va de servir, doncs, per generar idees al voltant de la gestió de la marca de la ciutat i també per aportar i compartir coneixement útil als diversos sectors econòmics i socials que d’alguna manera o altra estan implicats en la construcció de la marca Tarragona. Durant aquests dos dies Tarragona va esdevenir la capital del citymarketing de Catalunya i Espanya, gràcies als coneixements i experiència de ponents de primer nivell.

Segons la regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament, Patrícia Anton, “Tarragona ha d’aprofitar aquesta oportunitat mentre està desenvolupant el seu propi projecte de marca de ciutat des de fa dos anys”, amb la voluntat d’una banda de potenciar la identificació, implicació, l’autoestima i l’orgull de pertinença dels tarragonins i tarragonines; així com atraure i retenir els visitants i turistes”.

La meva ponencia va ser “El patrimoni com a motor d’innovació. La creació de la marca ciutat de Tarragona“ un resum de la gran feina que están fent tots els equips del ajuntament, Comunicació corporativa, Cultura, Turisme…..

us adjunto el programa http://marcaciutat.wordpress.com/programa-2014/

Així mateix un agraiment a Pau Canaleta , alma Matter d’aquestes jornades.

Tb us adjunto el video de la meva intervenció   http://vimeo.com/97919697

Salutacions @GCuadradoM

Smart City: Repensando el mundo desde la ciudad

Smart Tarragona

Hoy me permito iniciar un apartado de artículos de amigos que me permiten piblicar en mi blog.

Creo que compartir estos espacios con personas con les que puedes compartir muchas cosas intelectualmente puede ser muy interesantes.

Con Santi, tenemos la “insana” costumbre de departir la noche de los martes sobre la Fundación Tarragona Smart City, compartiendo una copa de vino y uno de sus Toscanelli.

Este articulo lo escribió para la revista , alternativas económicas y me parece muy interesante , la capacidad de dar un discurso a la socialdemocracia desde el ámbito de las ciudades y de las Smart Cities

Smart City: Repensando el mundo desde la ciudad

 

Santiago Castellà, Director proyectos de la Fundació tarragona Smart Mediterranean City y Profesor de Derecho y Relaciones internacionales de la URV

 

En la primera década del siglo XXI las ciudades se erigen en motores de una nueva revolución energética y tecnológica con el fenómeno de las llamadas ciudades inteligentes, que plantean un conjunto articulado y coherente de transformaciones, en una triple dimensión: en primer lugar, situando la economía del conocimiento y la llamada cuádruple hélice  -universidad / industria / gobiernos / ciudadanos – como cerebro estratégico de una planificación holística y global de la ciudad; en segundo lugar, transformando los modelos tradicionales de relación entre ciudadanos y gobierno municipal, aprovechando las nuevas formas de participación, dialogo y construcción del consenso que ofrecen las TIC’s; y en tercer lugar, unas lógicas de eficiencia energética y de cogeneración distributiva que extienden su discurso ambientalista y de pos abundancia a diversidad de sectores: movilidad, consumo de proximidad(km0), reciclaje de residuos, nuevos materiales en construcción…

Lejos del paraíso orwelliano de una ciudad llena de sensores, capaz de anticipar nuestras decisiones y vigilar nuestras acciones, las smarts cities han devenido en los motores  de una nueva cultura política catalizadora de diversas sensibilidades alternativas: sostenibilidad, austeridad-pos abundancia y decrecimiento mestizaje y diversidad, participación directa y autogestión ciudadana, global/local,…  En cierta manera, diversidad de tendencias altermundistas marcadas por la lógica y la sensatez, pero  marginadas por las dificultades y los costes para su realización, que han encontrado en las nuevas tecnologías y en su desarrollo urbano, el camino para su avance y concreción.

Smart Cities: la revolución democrática

Las ciudades inteligentes plantean el reto de un gobierno abierto, mucho más allá de la llamada e-administración. La distancia entre administrador y administrado desaparece, y el concepto de ciudadano cobra todo su valor al acceder directamente a los datos e informaciones del gobierno y desarrollar sus propias estrategias de vida urbana: así por ejemplo al poner en abierto y on-line los datos de movilidad y tráfico de la ciudad, los ciudadanos diseñan sus propias rutas y horarios para ahorrarse tiempo en sus desplazamientos, resultando estas más efectivas y beneficiosas para el conjunto de la ciudad que las planificadas por los gobiernos de forma centralizada.  El ciudadano deviene en el protagonista y beneficiario de la ciudad Smart, que le convierte en un activo informante y dialogador con el gobierno de los problemas y los retos de la ciudad, y sus actividades ciudadanas, recogidas como datos agregados, sirven de base para el desarrollo de políticas públicas. Es consultado, y se siente participe activo del diseño y funcionamiento de una ciudad nueva, comprometido con la calidad de vida y el bienestar de sus vecinos. El gobierno, al poner todos los datos en abierto, se torna transparente y sus políticas deben responder a la interpretación correcta de los mismos, cobrando así coherencia.

 

Smart Cities: la economía verde del decrecimiento

Frente a las lógicas del despilfarro y el derroche, la ciudad inteligente se plantea un consumo eficiente de los recursos energéticos, y una concepción general basada en la simplicidad, el ahorro y el respeto al medio ambiente. Los hábitos saludables de vida, las zonas verdes, la recogida selectiva de residuos, el reciclaje, el cuidado de la gente mayor, las facilidades para las personas con discapacidad,… se convierten en actitudes características de las Smart. Y vinculado a estas ideas,  próximas a la pos abundancia y al decrecimiento, aparece la iniciativa, los procesos de innovación abierta y las formas de inteligencia colectiva. Los datos en abierto (Open data) permiten que todos se conviertan en inventores de variopintas soluciones inimaginables hasta el momento, que en forma de Apps buscan soluciones eficaces; la ciudad se torna creativa, avanzada, el conocimiento crece, las instituciones docentes e investigadores se abren al trabajo colaborativo y se tornan permeables.

 

Smart Cities: la ciudad global, creativa e innovadora

Las ciudades inteligentes entienden perfectamente el nuevo papel de lo local en el mundo. En un mundo poliédrico y global las ciudades emergen como actores principales de las relaciones internacionales, como centros de crecimiento y desarrollo tecnológico, pero sobre todo como espacios de creatividad, generadores de tendencias y valores con vocación global, y laboratorios de pluralidad y mestizaje identitario y cultural. Acelerados procesos de urbanización, y el diseño de lógicas urbanas basadas en las posibilidades de las nuevas tecnologías, convierten a las ciudades en los centros económicos de un mundo poliédrico, potenciando la integración del binomio global/local. La ciudad como atractora de talento deslocalizado, como catalizadora de procesos abiertos de innovación, como escenario de procesos de inteligencia colectiva, como exportadoras de ideas y generadoras de valor añadido incorporado a la producción industrial clásica, como motor de amplias regiones económicas, y finalmente, la ciudad encontrando en su identidad local las ventajas competitivas para su posicionamiento internacional y global.

 

Gustavo Cuadrado

Pla Estratègic Tarragona 2022 (Part I)

Pla estratègic Tarragona 2022

Aquesta setmana han passat ja dos anys de la finalització del document del Pla estratègic Tarragona 2022.

D’aquest document vaig tenir , el repte i l’honor de ser el director durant els anys del seu desenvolupament. Però s’ha de dir que sense l’ajuda del fantàstic equip de funcionaris de l’Ajuntament de Tarragona ( Tomàs Sentis, Bartomeu Navarro , Montse Pasqual….), la consultora guanyadora del concurs Lavola i sobre tot per la Valle Mellado , el repte hagués estat més complicat de superar encara.

El repte era complicat per diversos motius:

  • Pressupost era mínim. En plena crisi , teníem molt clar que hauríem de fer un esforç titànic intern, i amb la tècnica “learning by doing”
  • Haviem fet un PAM en base als programes electoral, però era molt complicat fer el seguiment del seu compliment.
  • El plannig de temps que teníem era molt ajustat… en el millor del casos , aprovar-ho uns mesos abans a les eleccions municipals, el feia que el projecte estigues molt exposat a la baralla política.
  • Més de 18 plans sectorials… si una cosa tenia molt clara des del principi, que a la ciutat hi havien molt plans estratègics sectorials (cultura, Universitat, mobilitat, joventut…) plans treballats per altres persones, en alguns casos guardats en algun calaix… i tota aquesta feina havia de ser aprofitada i posada en valor.
  • El repte de fer un pla amb participació ciutadana. Durant el procés el pla participatiu de la diagonal de Barcelona, havia suposes la dimissió d’un tinent alcalde.
  • Pressa de decisions complicades , en un context de crisi… des de l’equip, uns dels reptes més importants als qual en enfrontaven , era que en un comitè d’avaluació , on estava representat tothom, podria donar-se el cas de que fos molt complicat decidir les vies o línies per on la ciutat havia de tirar , donat possibles interessos contraposats.

Un cop , estudiats altres casos de pla estratègics , definint la metodologia que volíem utilitzar, definint molt be (un any) el brifing del projecte, havent triat l’equip, desprès de fer el concurs i saber l’empresa que treballaria amb nosaltres, ens vam ficar a treballar.

Per una banda pactant el calendari, fen el buidatge de tots els plans sectorials que teníem ( per definir les contraposicions) un total de més de 18 amb una suma de més de 5000 pàgines, treballar el model de participació i sobre tot tenir molt clars el riscos i les oportunitats que es presentaven.

Un cas a banda, era definir el pla de comunicació durant i desprès del desenvolupament del pla… la comunicació duran el desenvolupament del pla, va ser de no molt alta intensitat, volíem la participació ciutadana ( de fet es van fer gaire ve una vintena de taules sectorials, amb representants de totes les entitats), però de manera no desmesurada… una exposició excessiva podia tenir riscos…

En quan a la comunicació un cop acabada, la vam deixar oberta per tal de que a oficina de seguiment del pla , la pogués definir… però a final del 2012, les perspectives econòmiques i polítiques , no tenien perspectiva de millorar i es va optar que una estratègia que definiré i explicaré mes endavant.

Algunes conclusions:

 

Però que és el pla Tarragona 2022?

Tarragona 2022 és l’instrument que marca el full de ruta de la ciutat pels propers anys. Tarragona 2022 aglutina i dóna coherència a tot un seguit de plans sectorials i territorials que proposen diferents actuacions sobre el mateix territori. És doncs un Pla de Plans sense el qual la Tarragona del 2022 seria una ciutat diferent.

El Pla estableix una concepció global de Tarragona a partir d’una anàlisi a fons dels diferents aspectes socials, econòmics i territorials de la nostre ciutat i d’un ampli consens i profund debat entre la ciutadania i els agents tarragonins.

Per que serveix aquest pla?

 Tarragona 2022 pretén donar resposta als interrogants de futur que té la ciutat. Serveix per a definir la ciutat del demà. Detecta les necessitats de creixement dels sectors econòmics, les seves mancances i potencialitats. Analitza les necessitats socials. Fixa les mesures necessàries per a obtenir una ciutat cohesionada socialment i urbanística. Defineix com gestionem el territori i els serveis. Serveix també per a coordinar els projectes públics i privats, de manera que tots vagin en la mateixa direcció.

És un compromís conjunt d’Ajuntament i ciutadania per a avançar cap a la ciutat que volem i que, en definitiva, aprofiti les potencialitats de lideratge que Tarragona té.

Procés de desenvolupament que va tenir el pla.

Tarragona 2022 va ser un procés mixt: tècnic i participatiu, que es composava d’una diagnosi, uns objectius estratègics i un pla d’acció amb les línies estratègiques formades pels projectes i accions a realitzar.

Diagnosi:

A partir de l’estudi i l’anàlisi dels diferents documents, plans i estratègies existents i de la participació virtual i presencial, es va redactar el document de diagnosi en el que s’analitzaren les principals oportunitats i amenaces de la ciutat. Aquesta diagnosi s’elaborarà a través de diferents eixos conceptuals o àmbits temàtics que agruparan les diferents àrees d’intervenció i els grups de treball.
Està dividit en diferents àmbits temàtics que afecten al desenvolupament i al futur de la ciutat:

  • Aspectes socials, com els equipaments i serveis públics, la cultura, la salut, l’associacionisme..
  • Aspectes econòmics, com el sector industrial, el turisme i el comerç, la promoció de la ciutat, la innovació i el desenvolupament, les infraestructures, … .
  • Aspectes territorials, com el model urbà, la mobilitat, el patrimoni natural i cultural, … .

Les conclusions de la diagnosi van ser essencials per establir els objectius i les línies estratègiques que son la base del Pla.

Objectius estratègics.

 És la part clau del Pla. En aquesta fase cal establir les prioritats de la ciutat i fixar els objectius a aconseguir. Al mateix temps, aquests objectius es plantegen com uns instruments de treball i reflexió que serveixen com a fil conductor de tot Tarragona 2022. Aquests objectius tenen uns trets específics que es defineixen a continuació:

  • Són integradors, transversals i recullen tots els aspectes claus de la ciutat.
  • Tenen un marc temporal fixat d’acord amb el Pla i el ritme de la ciutat.
  • Defineixen les idees força de la ciutat
  • Conformen les temàtiques dels grups de treball i l’àmbit adequat pel consens des de diverses òptiques.
  • Són la base per definir les línies, els programes i les accions.

Pla acció

 El Pla d’acció de Tarragona 2022 és el document final que defineix les estratègies i actuacions que s’han d’impulsar en el municipi per tal d’assolir els objectius estratègics definits pel treball tècnic i participatiu.

El pla d’acció s’organitza a través d’una estructura jeràrquica a partir de:

  • Línies d’acció: Grans línies procedents dels objectius estratègics que vertebren la conceptualització de Tarragona 2022.
  • Programes: Blocs temàtics que despleguen les línies d’acció i en defineixen la seva execució programàtica a nivell temporal i de recursos.

    Accions: Detall de les accions que desenvoluparan a nivell de projectes, iniciatives, pactes, acords etc. els programes descrits anteriorment.

El pla d’acció incorpora un sistema d’indicadors que permet avaluar i fer un seguiment de l’evolució del compliment i l’execució de les accions, programes i línies d’acció i, en definitiva, de l’evolució de Tarragona 2022.

Be, com veig, que aquest post se m’està convertint en un document amb una alta carrega tècnica i una mica llarg… faré una segona part en la qual us explicaré quines son les conclusions, com s’ha desenvolupat el pla Tarragona 2022, aprofitant la seva integració el  pla estratègic dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 i el projecte Smart cities, i com estem desenvolupant la avaluació d’indicadors i el repte més important, que com estem treballant per tal que com altres plans, no sigui un document guardat en un calaix, si no un document present en totes les acció dutes a la ciutat i a les polítiques liderades per l’ajuntament.

Salutacions

Gustavo Cuadrado