La nueva evolución de los gabinetes de comunicación.

gabinetes comunicación

Principios y propuesta para evolucionar los gabinetes de prensa y comunicación

Tras mi experiencia dirigiendo algunos gabinetes comunicación y departamentos de prensa. Hace tiempo que puedo afirmar sque , sobre todo en las instituciones públicas se necesita una revolución , ya que se han quedado obsoletas.

Aquí quiero publicar unos cuantos criterios estratégicos que pueden ayudar al debate, obviamente me dejare muchos…. Pero tampoco quiero alargarme.

 

Algunas afirmaciones a tener en cuenta.

  • La comunicación  no se basa en notas de prensa. No podemos entender la comunicación si no lo entendemos en una planificación en 360 grados.
  • Los millennials ya no se informan por los medios clásicos, cada vez menos por diarios digitales y cada vez más en redes sociales.

https://www.prosolutions.es/blog/4-redes-sociales-mas-usadas-entre-millennials/

  • El 42% de las personas se informan por el móvil, antes de dormir o en desplazamientos.
  • Los logaritmos tanto de FB como de Gmail, hacen difícil que veas noticias que no te gusten.
  • Los medios son un filtros sesgado, cuando se puede aspirar a comunicar directamente al ciudadano.
  • El ciudadano/a exige poder opinar y respuesta. ( participación)
  • Los funcionarios es el primer objetivo de comunicación.
  • Materiales ( como videos sencillos) han de ser atractivos , con relatos claros.
  • Segmentemos a quien queremos informar.
  • Las redes sociales ya son la principal prioridad , pero no sirven de nada si no trabajamos inteligentemente los contenidos.
  • Los cambios culturales son complicados, sobre todo cuando son estructuras consolidadas.

 

Propuestas para gabinetes de comunicación.

  • Los y las periodistas de los gabinetes  han de saber , no solo trabajar con criterios periodísticos, también con criterios de marketing y saber editar y diseñar contenidos.
  • El pago en redes sociales , es pequeño aun en las instituciones, cuando en el mercado la suma de FB y Google ya aglutina el 75% de la inversión digital.

http://www.media-tics.com/noticia/6654/internet/google-y-facebook-se-llevan-el-75-de-la-inversion-publicitaria-en-internet.html

  • Boletines digitales y newsletters es un elemento eficaz y eficiente… no se puede menospreciar.
  • Toda comunicación debe formar parte de un relato estratégico mayor.
  • Monitorizar los resultados e interpretarlos es esencial en comunicación y comunicación política.
  • Hay que segmentar los públicos, utilizar medios generales para cosas muy específicas es inútil y contraproducente.
  • Hay elementos que tienen más fuerza comunicativa que una nota o un artículo, como por ejemplo la foto, o un video.
  • Debemos tener protocolos claros, tanto de crisis en redes sociales , como de respuesta ciudadana.
  • Generar espacios comunicativos de participación ciudadana.
  • La transparencia es la clave de una comunicación eficiente.

Os dejo algunas infografías que os pueden resultar interesantes de la web www.statista.com

Como muestra esta infografía de Statista, elaborada con datos de los propios medios sociales, Facebookes, con sus 1.860 millones de usuarios mensuales, la red más popular del mundo. A esta le siguen los servicios de mensajería WhatsApp, con 1200 millones, y WeChat, con 889 millones.

 

Infografía: Los usuarios de redes sociales se acercan al total de la población mundial | Statista

 

Youtube es la red social con una impacto más positivo en la salud mental de los jóvenes, mientras que Instagram es la que ejerce una influencia más negativa, según un estudio recientemente publicado por la organización británica Royal Society for Public Health y el Young Health Movement. En este, se entrevistó a 1.479 jóvenes de entre 14 y 24 años residentes en Reino Unido sobre el impacto psicológico del uso de las plataformas sociales. Aspectos como la sensación de soledad, el concepto sobre uno/a mismo/a, la evaluación sobre el propio cuerpo, la depresión y los vínculos emocionales fueron tomados en consideración.

 

Infografía: Instagram, la red social más perjudicial para la salud mental de los jóvenes | Statista Más estadísticas en Statista

Un nuevo paradigma en los medios de comunicación

Hay algunas claves que se pueden dar para trabajar en el negoció de la comunicación en este nuevo paradigma para los medios.

El cambio cultural en el consumo de noticias, es un hecho en la actualidad y a base de prueba y error , ya hay algunas claves que podemos abordar.

Estos días Facebook, ha dado pasos hacia delante para evitar la proliferación en noticias falsas en su red.

Y es que el 44% de los internautas afirman que se basan para informarse, en las noticias publicadas en Facebook…. Muy por delante de youtube o de twitter.

Las redes sociales , ya son un elemento esencial en la difusión del mass media, incluso hay nuevos canales, 100 basados en estas redes.

Así mismo los datos sobre el unos de redes sociales es aplastante, con un 48% en Europa o china y un 60% en USA.

Un error que en mi opinión , comenten los medios clásicos , es no hacer una apuesta , de pago para la difusión de algunas de sus noticias en las redes, dentro de sus propios paquetes de publicidad.

Aquí os quiero dejar algunos aspectos muy personales en los que creo que se puede basar el éxito de los medios clásicos o digitales en este nuevo paradigma, para tener éxito.

  • Contenidos con alta calidad gráfica y de edición.
    • Ejemplos en Facebook: Cultura colectiva o algunos artículos con infografía propias que podemos encontrar en las versiones digitales de los medios clásicos
  • Compaginar noticias clásicas , con aquellas con un contenido más viral y emocional.  Últimamente veo que apuesta de una forma decidida lavanguardia.com , con contenidos parecidos a los de usan páginas de Facebook como cultura colectiva, o playground
  • Trabajar con cautela el marketing Nativo y sin abusar.
  • Especialización de los contenidos digitales. Cada vez mas medios como www.elpais.es están trabajando mejor sus secciones.
  • Divulgación Push multicanal. ( no pasa nada por pagar para difundir tus contenidos más virales).
  • Colaboraciones de periodistas de prestigio, junto con bloggers, instagramers, de twitter o youtubers que den aire fresco a tus contenidos. Tal vez el mejor ejemplo con periodistas de prestigio , es Huffintonpost.com y también podemos encontrar modelos  locales de éxito con elementos amateurs pero muy frescos en cuanto a su contenido.

Os adjunto  esta infografía de Statista muestra, elaborada con datos del Reteurs Institute Digital News Report 2016, Internet (incluyendo las redes sociales) ya es la fuente principal de información de los internautas españoles con un 86% de ellos que afirma usarlo para este fin.

En segundo lugar aparece la televisión con un 79% y el tercero, las plataformas sociales, con un 60%, por encima de la prensa escrita (56%).

¡El nuevo paradigma ya está aquí!

Gustavo Cuadrado Moya

 

Infografía: Internet se alza como canal favorito para informarse | Statista
Más estadísticas en Statista

Xarxes socials (una mirada estratègica)

El passat dijous vaig ser convidat la II Jornada de Comunicació Local 2.0 , que es feia a Altafulla i estava organitzada per @JordiSalvat.

En ella van impartir un parell de ponències grans professionals de les xarxes com @Victor puig i @nuriaescalona.

La meva participació era a la taula rodona per parlar de les xarxes socials en les que creiem que havia d’estar un ajuntament amb companys com @xfhndrich, @AlbertJansa, @CarlesGG i moderats per la presidenta del col·legi de periodistes @Parasanga.

Alguns em van demanar que els hi passes en 4 notes una mica la estructura de com havien enfocat estratègicament la acció en les xarxes a l’ajuntament de Tarragona. D’això d’aquest post.

L’ajuntament de Tarragona ha donat un salt molt gran en quan a xarxes socials en els darrers dos anys ( tot gràcies al equip de comunicació i mes específicament a gent com El Barto, la Cinta, la Eloina, la Oxi, la Mireia… i un llarg etc… de persones que es prenen la feina amb molta passió , dedicació i el que és me important, es paren a pensar de tant en tant per agafar distancia i ser d’una gran eficiència en la seva feina.)

L’ajuntament de Tarragona no veu les xarxes com un element de comunicació ( exclusivament). ¿ Comuniquen?, es clar que sí… però mai per si soles… també comunica una foto, un missatge, una resposta, o qualsevol funcionari de l’administració.

El que per nosaltres és important és entendre les xarxes com quelcom més i d’aquesta manera aprofitar les.

  • Les xarxes socials han estat emprades en diversos sectors
  • La comunicació, sobre tot periodistes que suposen el 90% del sector.
  • Publicitat i Màrqueting
    • Per fer campanyes molt virals i de baix cost
    • Estratègic ( un dels elements on jo crec que es pot treure mes potencial)
    • Polítics
      • Europeus ( s’han limitat ha comunicar)
      • Americans ( han treballats molt més la segmentació)
      • Cultura

Sobre tot per elements participatius.

Quan vaig agafar aquesta responsabilitat encara vivíem en el moment de la bombolla dels social medià, i per tot l’ajuntament cada departament tenia xarxes inconnexes que donaven resultats incerts i dispars… la meva antecessora ja havia donat els primers passos per ficar fil a l’agulla, però no va poder acabar la tasca i va caure en les meves mans.

Per mi en aquest aspecte es fer que tots els instrument toquin la mateixa melodia i per això s’ha de fer un anàlisi de les oportunitats i els riscos que tenen les xarxes socials.

1.    Les xarxes socials: oportunitats i riscos per a l’administració pública

  

Oportunitats:

 

  • L’atenció al públic i la participació ciutadana: conèixer l’opinió i les inquietuds ciutadanes, interactuar i donar resposta, més fàcil que mai
  • Una eina per millorar la gestió diària de l’Ajuntament gràcies a la implicació ciutadana (exemples: avisos de desperfectes)
  • Una manera de millorar la imatge i la reputació de l’Ajuntament
  • Possibilitat de llençar campanyes a baix cost (important en temps de crisi): virilitat i nous formats.
  • Augmentar la transparència: l’acció municipal detallada diàriament
  • Promoció de la ciutat i de la marca-ciutat
  • La comunicació de crisi: possibilitat de gestionar-la en temps real i en contacte directe amb el ciutadà (sense intermediaris)
  • La segmentació: els canals 2.0 permeten una enorme fragmentació de públics, cosa que permet arribar-hi directament
  • La visibilitat: a través de les xarxes s’aconsegueix més visites a la web i als continguts propis.
  • Gestió estratègica i comportament
  • Participació i dinamització ( sobre tot en cultura)

Riscos:

  • La capacitat de resposta: no sempre es pot gestionar al moment i de la forma més satisfactòria i això pot generar frustració en els usuaris
  • La immediatesa i la virilitat multipliquen els efectes dels errors (sobreexposició)
  • El risc de politització: certa confusió entre els perfils polítics i institucionals
  • Expectatives dels usuaris massa altes / confusió sobre competències: demandes que no sempre es poden resoldre des de l’administració
  • Possibilitat de dispersió, descoordinació i incoherència si no existeixen protocols, a causa de la multiplicació de comptes a les diferents xarxes socials que poden estar gestionats per diferents departaments
  • Poca consciència de la complexitat de les xarxes socials i de la necessitat de professionals per gestionar-les.

2.    Primeres conclusions.

 Un cop analitzat tot els potencials, i veient els passos als que estratègicament podia arribar a assolir Tarragona .

Des del departament interpretem les xarxes socials com.

  • Un element comunicatiu ( si, però no es l’element essencial , si el relat no es sòlid i les xarxes no donen suport a cada relat no serveix de res)… és un element més.
  • Relat (es essencial que tothom sàpiga quins son els diferents relats)
  • Campanyes a baix cost
  • Com a mitja de interacció ( essencial, no es pot utilitzar les xarxes social si darrera no hi a un sistema de resposta ràpid i directa) i encara més important, no serveix de res si no monitoritzes constantment els resultats per tal de treure conclusions.
  • Participació i dinamització (sobre tot ha funcionat mot bé en l’àrea de cultura)
  • Capacitat de segmentar.
  • Accions atractives
  • Resposta dins i fora de les xarxes.
  • Comunicació transversal
  • Gestió estratègica ( si no som capaços de gestionar la informació de que disposem , estem perdent oportunitats!!!!) si no monitoritzes, pots comunicar i respondre al ciutadà…. però no estàs entenen el que t’està dient i com reacciona

3.    Gestió diària que ha de tenir el departament: circuits i protocols.

 

  • Un departament dins de l’Ajuntament amb la responsabilitat de dirigir i coordinar la presència a les xarxes de l’Ajuntament
  • Equip que gestiona els diferents canals: comunit managers per departaments
  • Circuit intern de resposta (a través de l’alcaldia, per accedir a tots els departaments)
  • Cada canal de departament/temàtic és referent en el seu àmbit i el canal propi de l’Ajuntament és el referent i portaveu de la institució. És important la designació de portaveus en cas de crisi.

4.    A la hora que generar una xarxa ens hem de fer nos una sèrie de preguntes.

Que?  Qui? A Qui? Com? Quan?

  • Entendre que les acció en xarxa son alguna cosa més que un sistema de comunicació… si això no ho tens clar en algun moment has de torna endarrere.
  • Cada xarxa es una eina especifica en funció del que vols fer ( cultura)… tens clar a quin públic t’estàs dirigint i per que serveix? .
  • Marcat objectius (quin es l’objectiu de un facebook, el pots mesurar? És el teu públic objectiu? Realment vols estar? Pots treure conclusions de la interacció mitjançant aquesta xarxa? Aquesta informació es aplicable i pot millorar els teus objectius? .
  • Pensa que assumeixes riscos. Pensa que t’estàs exposant. Estes disposat? Estes Preparat?.
  • Ten un relat clar? Tens un protocol de gestió de crisi? Controles qui porta les xarxes?
  • Tens un manual de gestió centralitzat.
  • Tens Indicadors i objectius? Pots mesurar la teva reputació a les xarxes?
  • Has creat protocol de crisis i un sistema de resposta ( això son persones… és el  mes important)
  • Tens una web , que sigui l’element bàsic on es suporta tota la teva estratègia?

5.    Estil, enfocament, posicionament i relat de ciutat.

 

Com heu pogut veure al llarg d’aquest blog, la meva obsessió és el relat. El meu estil de direcció sempre a estat , per una banda definir entre tots els objectius i les regles del joc. Per una altra confiar molt  en l’autonomia i la creativitat dels equips. Únicament controlant que no ens esbiaixeissim dels objectius i redefinint-los en conjunt.

Les xarxes socials no podrien ser menys a l’hora que reforçar el relat i la marca de ciutat.

  • El posicionament del perfil propi de l’Ajuntament (TGNAjuntament) a les xarxes és el d’un perfil institucional i el seu enfocament és el de donar informació, servei i resposta.
  • Els altres canals de l’Ajuntament segueixen estratègies i accions específiques en funció dels seus objectius (crear comunitats, difondre iniciatives ciutadanes…) i públics.
  • Depenent d’aquesta estratègia, el to canvia substancialment i és perfectament compatible utilitzar diferents tons i registres en cada canal (Joventut o Turisme són molt diferents de l’Ajuntament o Mobilitat), sempre que hi hagi coordinació i no es donin missatges discordants o incoherents.

6.    Diferents xarxes per a diferents necessitats: l’especialització

 

  • Abans d’obrir un perfil cal conèixer les característiques de les xarxes socials, on és el teu públic i que gestionar molts perfils diferents implica una dificultat. En definitiva: conèixer els límits i entendre que ser multi plataforma ha d’estar supeditat a l’efectivitat i idoneïtat dels canals per als nostres objectius.

Exemples:

  • Vols obrir un Youtube. Generes contingut audiovisual?
  • Vols obrir un Google+. Saps si el teu públic el trobaràs allà i si pots realment crear una comunitat?
  • Vols obrir un twitter. Tindràs capacitat de gestionar-lo? (Immediatesa i capacitat de reacció)
  • Vols obrir un Pinterest: El teu públic realment el trobaràs allà? Tens continguts per omplir-lo?

7.    Accions a les xarxes: següent fase un cop hem tingut tot l ‘anterior clar.

  • Segmenta amb qui vols actuar i protocol·litza com vols comunicar
  • Aplicacions de servei ( saltat els mitjans de comunicació).

Aquest ha estat un dels nostres casos d’èxit, fer aplicacions de servei amb resultats espectaculars.

En el cas de la nostra agenda cultural , aquest son els resultats

  • Mes de 8500 descarregues
  • S’ha aconseguit donar un tomb a la imatge de que a la ciutat no hi havia prou cultura amb un element que ho concentra tot.
  • Poder comunicar-nos directament amb el ciutadà mitjançant el mòbil.
  • Clarificar indicadors i fes campanyes que pensionin i et fiquin a prova.
  • Crisis controlades
    • aconseguir ser TT
  • Monitoritzar .

 8.    La monitorització dels comptes: com analitza l’Ajuntament la presència a la web 2.0

  • Monitoritzar les xarxes s’afegeix als estudis d’opinió tradicionals (enquestes) per conèixer de manera efectiva (i amb l’avantatge d’un cost inferior) diferents aspectes com ara l’opinió pública, la percepció ciutadana respecte de l’acció municipal, la presència de la teva marca… És a dir: conèixer i escoltar per poder adequar les teves polítiques comunicatives.
  • Alguns dels aspectes que s’analitzen amb les eines que utilitza l’Ajuntament són: índex d’interacció, abast i repercussió de les publicacions, sentiment (positiu, negatiu, neutre)…

9.    El futur: cap a on anem

  • Cap a una comunicació més social: informació i servei, però també participació ciutadana en la gestió pública i participació municipal en la vida social i cultural de la ciutat.
  • Anem cap a una comunicació massiva però a la vegada personalitzada i directa, sense intermediaris, entre el ciutadà i l’administració

10. Conclusions i recomanacions a partir de la nostra experiència

  • Conèixer bé les característiques de cada xarxa abans d’obrir el teu canal
  • Adaptar el missatge i el to a aquestes característiques, però també a la temàtica i naturalesa de la institució i o el departament que representen
  • Diferents xarxes sí, però sempre coordinades i en consonància: la importància de formar un equip relat.
  • Detectar el teu públic potencial i anar-lo a buscar
  • Fomentar el diàleg constructiu amb el ciutadà: defugir polèmiques i enfrontaments
  • Analitzar l’impacte per adequar el missatge: la monitorització ha de servir per millorar la comunicació
  • Protocol·litza, i no donis passos a mitges.
  • Monitoritza , gestiona les dades I ficat objectius

En aquest pots vull agrair la Feina feta per la Eloína i la Mireia, pels documents que em van preparar per la xerrada i que també formen gran part d’aquest post.

Salutacions @GCuadradoM

Is the beginning

Estos días desde la fundación Tarragona Smart City ,hemos estrenado un video-presentación que ha tenido notable éxito en la redes sociales.

Matizo el concepto de presentación, ya que este video esta pensado como eso, no como un anuncio o espot.

Desde el equipo de la fundación y el de Marketing del 2017 , habíamos detectado que explicar el proyecto , en el que se conjugaba los juegos del mediterraneo con el concepto de las Smart cities era largo de explicar y costaba contextualizar.

Así que decidimos trabajar un relato de unos 5 minutos en soporte audiovisual, y que estuviese basado en varios ejes.

  • Un relato de no más de 5 minutos , con un soporte audiovisual moderno y que estuviese dirigido a un publico del entorno empresarial y universitario.
  • Que explicase el relato de cómo los juegos mediterráneos, evolucionan desde un proyecto únicamente deportivo y urbanístico a un proyecto de ciudad más conceptual y de transferencia de conocimiento. Como ya he explicado en alguna ocasión todo nace del plan estratégico de ciudad.
  • Con un lenguaje entendedor y con ejemplos, de que significa el concepto Smart
  • Que reforzase los elementos de la marca de ciudad.(patrimonio, cultura, gastronomía…)

En el aspecto de marca, podría hablar largo y tendido. Últimamente veo artículos hablando de la marca Tarragona.

Desde el ayuntamiento, ya hace mas de tres años que se trabaja con mucha profundidad estos aspectos.

Yo soy de los que piensa que las marcas las hacen los propios habitantes de la ciudad.. la administración simplemente invierten en aquellos elementos de la marca  donde podemos destacar y trabajan para cerrar el relato.

Siempre nos quedamos con los aspectos de la marca que captan los turistas o visitantes, pero no podemos olvidar a los propios ciudadanos , las empresas e inversores.

Todos los departamentos del ayuntamiento tienen claros los ejes comunicativos y de valor de marca….

  • Mediterraneidad ( que implica gastronomía, cultura)
    • Concurs de Castells
    • Santa tecla
    • Feel Vermut
    • Dieta mediterranea
    • DO Tarragona ( vino)
    • Vida en las plazas.
  • Calidad De Vida
    • Apuesta por los servicios sociales
    • Actividad de calle y plazas
    • Deporte (2017)
    • La luz y playas de Tarragona
  • Universidad e Industria/capital Humano
    • URV
    • Proyecto Smart
    • Desarrollo de start-ups
  • Patrimonio ( des de el punto de vista de una ciudad de historia viva).Tarraco Viva
    • Ciudades Patrimonio
    • Recreación turística en verano

Sin lugar a dudas el proyecto Tarragona Smart Mediterranean City, puede llegar a ser, gracias a los juegos del mediterraneo… el elemento catalizador y diferenciador de nuestra marca de ciudad y que nos haga destacar a medio largo plazo.

Os dejo con el video, ya que una imagen vales que 1000 palabras.

Saludos.

@GCuadradoM

Cas d’èxit de gestió de xarxes socials: @TGNAjuntament

Os adjunto un articulo sobre el trabajo desarrollado por el Ayuntamiento de Tarragona y que estamos llevando desde comunicación corporativa, que ha realizado para su blog Patxi Castillo, un consultor experto en marketing , habilidades directivas y estrategia comercial…. podéis encontrar artículos interesantes en www.valorkaizen.cat así como los servicios profesionales que desarrolla.

Un saludo @GCuadradoM

Cas d’èxit de gestió de xarxes socials: @TGNAjuntament

En el meu darrer article vaig explicar-te com construir una comunitat social d’èxit, i en aquest voldria exposar-te un cas d’èxit en gestió de xarxes socials, l’Ajuntament de Tarragona, que amb Gustavo Cuadrado al capdavant han aconseguit ser un dels perfils municipals més dinàmics de Catalunya. I com m’agrada que tot el que escric pugui ajudar-te, t’explicaré com l’Ajuntament de Tarragona ha aplicat els 9 Passos per a construir una comunitat social d’èxit.

Fa uns quants dies vaig tindre la ocasió de compartir una agradable conversa amb Gustavo Cuadrado, cap de Gabinet i Comunicació del ajuntament de Tarragona, on em va transmetre com s’ha modificat la gestió de la comunicació de forma Integrada en el consistori, i de quina forma s’ha remodelat l’administració de les xarxes socials, amb un doble objectiu molt clar, informar i connectar amb el ciutadà.

Per a completar el darrer article, tractaré d’explicar-te com l’Ajuntament de Tarragona (@TGNAjuntament) aplica els 9 passos que els ha permès construir una comunitat social d’èxit.

1.- Definició d’objectius

La gestió de Gustavo Cuadrado ha estat clau per a la definició dels objectius. Com ell mateix em comentava, l’ajuntament disposava de força perfils en diferents xarxes socials, però cadascun d’ells anava per lliure, sense rumb. La seva primera missió va ser definir un doble objectiu per a les xarxes socials municipals: informar de forma directe al ciutadà, i tractar de connectar-hi (Engagement).

2.- Tria el teu equip

Diferents tècnics municipals, i poc personal extern, conformen un equip dinàmic i que ha après atreballar de forma coordinada i autònoma, el que confereix un gran dinamisme als perfils socials. Per tant, la elecció de personal que s’ha especialitzat en uns determinats perfils o xarxes ha proporcionat una millor gestió dotant de gran definició a cadascun dels perfils.

3.- Desenvolupar la estratègia

Les ordes a l’equip són clares, pautes ben definides i molt concretes a seguir, marcant un rumb, però deixant llibertat de moviments.

4.- Capacita al teu equip

Com el mateix Gustavo m’explicava, les formacions conjuntes són freqüents, el que a més de capacitar a tot l’equip per igual, també permet la relació entre els diferents tècnics, compartir experiències, debatre postures, i consensuar maneres de treballar. Per tant, la formació compleix un doble objectiu, capacita i alhora crea equip (Team Building)

5.- Aprèn de la teva competència

El clar referent és la ciutat de Barcelona (@barcelona_cat), la marca número 1 en xarxes socials, no només a Catalunya, si no sent una de les més potents a nivell internacional. Tenint-la com a referent però mirant-la amb perspectiva, l’Ajuntament de Tarragona busca nodrir-se de perfils de la “competència”.

6.- Crear Valor

El doble objectiu és informar i connectar amb el ciutadà, i per tant, la generació de valor és evident. Convertir-se en un canal àgil i directe de participació ciutadana, d’informació en temps real.

7.- Comparteix el valor

No són poques les ocasions en que els diferents perfils socials del ajuntament, com@TGNMobilitat  @TGNCultura  @TGNTurisme  comparteixen informació generada o cocreada amb els usuaris. Per tant, la compartició de valor és clau, el que permet generar comunitat i reforçar els diferents perfils socials.

8.- Fomenta el creixement de la comunitat

Tot i que com abans deia la vocació de compartir valor és clara, en aquest punt si que he trobat una mancança que caldria reforçar, i que ve molt lligada amb el següent punt. La manca degestió de la informació generada i rebuda penso que dificulta la detecció d’influencers, o la correcta avaluació de les diferents accions de comunicació.

9.- Mesura i analitza

Com el propi Gustavo em va reconèixer, el gran punt feble de la gestió de les xarxes socials del ajuntament és la manca d’eines per a l’anàlisi i l’avaluació de les accions de comunicació, alhora que és el gran repte, la fita a assolir properament. Especialment, amb la vista posada al gran esdeveniment de Tarragona 2017. L’Ajuntament és conscient que li calen eines per a conèixer que està passant a la xarxa, com impacten les diferents campanyes, quina repercussió tenen les diferents accions, etc.

En definitiva, i com tu mateix podràs valorar si avalues els 9 punts tractats, la gestió de les comunitats socials per part del equip de Comunicació del Ajuntament és de notable, i serà d’excel·lent quan siguin capaços de recopilar, tractar, analitzar i avaluar la quantitat d’informació que generen i reben. Per tant, la assignatura pendent serà la gestió del Big Data i dels SocialCRM per a donar un millor servei al ciutadà, generant més valor afegit.

Tarragona obté el 100% en transparència en comunicació pública segons la UAB

Bona feina del equip!

Tarragona és l’única població de la demarcació que ha obtingut el màxim de puntuació en transparència del seu Ajuntament segons l’estudi realitzat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural de l’UAB.
Aquest estudi s’encarrega d’avaluar diferents paràmetres de comunicació dels ajuntaments envers a la transparència d’aquests i a la seva comunicació amb els ciutadans.
La llei de la transparència ha entrar en vigor aquest dimecres dia 9 de desembre a l’Estat espanyol un any després de que fos aprovada.
Catalunya està elaborant la seva pròpia llei que podria ser presentada abans que s’acabi l’any.
La investigadora del Laboratori de Periodisme i Comunicació de la UAB, Marta Corcoy, ha deixat clar al Tarragona21 que “encara costa molt que les institucions siguin transparents” des del Laboratori es confia en que l’entrada en vigor de la nova llei ajudi a seguir millorant.
L’UAB treballa des de l’any 2000 amb temes de comunicació local i des del 2012 que es fan estudis de les webs dels Ajuntaments aquell any només 60 aprovaven l’avaluació.
Marta Corcoy explica que “es va començar fent servir un Decàleg de bones pràctiques de la comunicació pública i a partir de buscar lleis de transparència internacional per establir uns indicadors mínims” .
L’estudi actualment es fa per onades al 947 municipis catalans. Amb les dades que es recullen es contacta amb els Ajuntaments i els hi expliquen en quins aspectes s’han de millorar i després es fa una avaluació continua segons els criteris establerts.

El 9 de desembre del 2014 ha entrat en vigor la Llei de la Transparència a l’Estat espanyol
Les pitjors notes dels Ajuntaments catalans segons l’estudi de l’UAB són: “Formes de participació per l’elaboració i/o seguiment del programa de govern i pla estratègic” amb només un 4’22% de municipis que ho reflecteixin en la seva comunicació externa.
Les “Notícies i informacions sobre les actuacions dels membres de l’oposició relacionades en el control de la gestió de govern” només queda reflectit en un (6’23%) i la “Relació llocs de treball de la corporació i retribucions segons categories” en un (6’97%) de casos.
A l’altre costat de la balança l’ “Informe del perfil de contractants” obté un (93,98%) de puntuació sent el que més compleixen els Ajuntaments.
Segons l’informe de la UAB hi ha només vint municipis catalans que obtenen el 100% de transparència comunicativa.
A Tarragona, Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat i Lleida cal sumar-hi setze municipis més petits com per exemple: Premià de dalt, Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Castellar de Vallès, Manresa, Castelldefels o Begues entre d’altres de les comarques barcelonines.
L’Ajuntament de Tarragona ha estat guardonat aquest any amb el premi “Segell Infoparticipa” que recollirà el pròxim dia 22 de desembre al palau de Pedralbes de Barcelona.
Reus i Ascó tot i no tenir el 100% en transparència comunicativa també rebran el Segell ja que aquest s’otorga a aquells municipis que han experimentat un millora en el darrer any.
El 2013 dos municipis de la demarcació com són El Vendrell i Tortosa ja van ser distingits amb aquest guardó i Vila-seca va tenir un reconeixement.
Joan Marc Salvat